A les 8 del matí ha sonat el puto despertador! Les esterilles “semi-auto-inflables” han funcionat de puta mare, gran invent. Segurament que el que ho va inventar no era gavacho..
Esmorzar amb cola-cao, unes quantes galetes i a desmuntar-ho tot, i muntar-ho a les motos. Cap a les 9:30h sortim de camí a Mònaco, i intentem fer el circuit ja que el Jurdan se’l coneix com a bon viciat de la Play que és. Seguint el circuit ens em fotut per un carrer que de cop no ens han deixat passar, perquè no podien entrar-hi les motos!
Des de quan un carrer està prohibida l’entrada a tot vehicle que no sigui cotxes?? I és molt probable que si intentaves entrar amb un cotxe inferior a un Ferrari tampoc et deixessin!
Al vídeo es pot veure el tràfic que hi havia per als carrers de Mònaco, sobretot em notat molta pobresa.. quina pena que ens han fet. Perquè no hem trobat l’oficina d’Unicef, que si no fèiem una donació!
Un cop fet unes tandes per el circuit, ja em fet direcció Gènova, Itàlia; per cert la frontera cap mena de control, ni un policia. Em nat tirant i tirant, i les panxes ja es començaven a queixar, fins que finalment em parat a una pizzeria, como no! Abans per això em parat a una altre que estava tancada.. ja era moment de deliri.
Amb les panxes ja plenes, em seguit fent via, i al cap de 30 minuts venia la soneta, mooolta soneta; tanta que a la primera benzinera que em vist els dos ens i em fotut, però no per fer benzina sinó per fer un cafè!.
Aquí ens em trobat a dos homes ja grandets, que ens han preguntat de on érem; els hi ha fet gràcia que fóssim motoristes. Ens parlaven de les motos que tenien, que el cap de setmana que ve hi ha el gran premi de San Marino, etc. molt bona gent la veritat. Res a veure amb els “zapatones”.
Seguim tirant i sortim de l’autopista fins a arribar a Tortona, allà tota l’estona per carreteres comarcals, que passaven pels pobles, al cap d’uns 100km em parat a posar benzina. A aquella benzinera, els mateixos que ens posaven la benzina, molt simpàtics ens han donat una botella d’aigua de litro gratis.. potser dit així no sembla molt però comparat amb els putos “zapatones”, ens han semblat glòria! Quina diferència!.
Quan sortíem d’aquella benzinera, ja em vist que era tard, gairebé les 18h, i encara ens faltava molt. Tant que em nat a buscar l’autopista per fer via fins a Mòdena. La primera entrada que em vist direcció Bologna, cap allà! Uns 100km de nit, per una recta interminable, nosaltres anàvem a 130km/h, i els italians tarats ens passaven mínim a 160km/h.. aquí estan bojos!! Ja era el moment que els “kakas”, començaven a queixar-se de forma molt exagerada; et posessis com et posessis a la moto, el “kakas” cridava! quin puto maaaaall!!! aaaannaaaaaalllll!!!
Per fi veiem la sortida de Mòdena Nord, i sortim de l’autopista, aquesta ens costa 4€, i només sortir el Jurdan veu el càmping! la veritat que no sabem si és el que havíem marcat, però estem tant petaos que cap a dins!.
Al parar al càmping, el puto kakas, un altre cop.. quin puto maaaalllanaaaaalll!!! dios!! insoportaaable! aaagggghhh!!
Sopar, muntar tenda, escriure el puto blog que és una tortura, cagar, i dormir!!!
bona niiit!





Lois,
Per què vareu patir aquest rebentament anal? Pels kilòmetres de l’etapa, per l’acumulació de cansament i poc descans,…? Aviam com evoluciona la resistència anal per que si heu de fer la resta del viatge com els trialeros…
Molt be el capítol, es manté l’estil vitalista.
Per acabar uns comentaris ruttermeyer, vaja per ser impertinent, off course:
suposo que els “zapatones” son els gavaxos, però per què els heu batejat així?
Hauries de girar 45º a la dreta la segona foto que estas escribint el puto blog amb l’ordinata.
Segueixo enganxat
Miquel