Que bé s’ha dormit avui!! A les 11 ens han despertat les pregàries de la mesquita que hi ha davant de l’hotel. Cada hora sona!! Realment és impactant.

Fem una mica el vago amb la tele posada i no podem resistir fer una foto al presentador del telenotícies:

De visita per la ciutat; només tenim un dia i em fet només la part del Grand Bazar, i per arribar-hi em agafat el tramvia que val 1,50TL, ja prou de motos!

Entrar al mercat és un caos! Tant al Jurdan com a mi, anar de compres no és algo que ens motivi molt, i ens ha estressat una mica, però s’havia de seguir!jeje. Després d’unes quantes voltes, les panxes començaven a cridar i em buscat un lloc on saciar-les. Ens em posat a una terrassa que es veia tot el carrer principal del Grand Bazar. Per cert, a tornat a sonar les pregàries d’una altre mesquita..

Ja amb les panxes plenes, em tornat a entrar al mercat amb intencions de comprar. Primer les enganxines dels països on estem passant per enganxar-les a les maletes de la moto del Jurden, i jo parxes per cosir-los a la xupa. Les enganxines no les hem trobat enlloc, però en canvi els parxes si. Aquí ha sigut el primer contacte venedor-client, on he pogut regatejar preu. El tió em deia 3TL per cada parxe!, cosa que he trobat molt car. Al final, he comprat 4 (França, Itàlia, Grècia i Turquia) per 8TL. Poc negoci he fet la veritat, però tot serveix per aprendre.

Continuem fent compres, volia comprar una samarreta per la Doris i l’Aleix, i a la primera em demanen 10TL, li dic al tio que és molt car i em pregunta que quan crec que val. La meva resposta: 6TL, el tio s’indigna i em diu que no i em gira la cara.. vale, ja se que m’he passat de llest.

Seguim i trobem una altre que venen les mateixes, li pregunto el preu i em diu 15TL. El cabron ja comença massa alt. Li dic que és massa car, i em pregunta com l’altre, quan voldries pagar? Li dic que màxim 8 ja que l’altre tenda me les donaven per 10. Al dir-li que en compraria 2, el tio ja ha accedit a negociar, però volia les 2 per 19TL. La meva última oferta ha sigut 18TL per les dos, i finalment ha acceptat. No se si he fet bon negoci, però et fa sentir bé. Tot i que regatejar 1TL, que serien com 0,50€ tampoc em moriré..

Encara em tingut una altre oportunitat de regatejar, ja que volíem comprar per les “madafakas” uns mocadors. L’home ens ha començat amb un preu massa alt, 20TL per cada mocador. Forçant la cosa al final em aconseguit els dos mocadors per 26TL, 13 cada un. Aquí ha jugat al nostre favor que ja era hora de tancar i el tio volia fer l’última venda com fos, i al veure que no baixàvem del burro ens ho ha deixat bastant bé.

Abans de marxar no podíem perdre l’oportunitat d’entrar a una mesquita i mai millor que en època de Ramada! Primer dubtàvem si l’entrada era lliure, ens em acostat poc a poc i em vist que altres turistes els deixaven, doncs nosaltres també! L’únic que et demanen és que et treguis les sabates, i si ets dona que et tapis el cap..

Cap a l’hotel un altre cop a aprofitar els serveis que entraven amb el preu, com el bany turk! Quina decepció! Una mena de sauna, amb piques i sortidors d’aigua freda o calenta.. res més. Ni xurris, ni xurris, ni xurris, ni res de res.. molt malament. És més, la xurri que ens ha donat les tovalloles, les sabatilles i el pareo per entrar, feia unes cares.. mira aquets maricons que van a la sauna.. jajaja, HOLAAAAAAAA!!!