Bon dia.. realment ha sigut una nit intranquil·la; cada soroll em desvetllava, era massa estrany aquell càmping! Són les 9 del matí, i ja tenim gairebé apunt totes les maletes, cap a les 10h ja som a la carretera, això és un rècord!

Després d’un parell de corbes i rectes, veig pel retrovisor una moto, i el tio que la porta amb un peto groc (el tipic d’emergències), el Jurdan que anava davant meu, adelanta un cotxe i jo el segueixo, veiem que la moto que portem redere fa el mateix. Fins aquí tot correcte. Ens comença a estranyar quan veiem que nosaltres anem avançant tant cotxes com camions, autocars, i ell va redere, però mai ens passa, ens segueix.

Al cap d’una bona estona, el GPS ens fa girar cap a la dreta i per tant deixem la carretera principal, llavors la moto que portàvem redera posa els “warnings” i es posa a l’alçada del Jurdan i li diu, literalment: “Munich?!, Munich!!”.

Com?? El Jurdan, flipant li diu: no, we go to Sofia. I el tio diu: a OK. Realment va intentar dir algo més, però per dir-ho finament, tenia molt poca capacitat de comunicació, no enteníem res del que deia!

Bé, fem cas al GPS, i ens porta per una carretera que finalment ens ha de comunicar amb l’autopista cap a Sofía, la capital de Bulgària. Quina carretera!! Per que us feu una idea, forats, grava, fang, foradots, baches, increible!! quina puta merda de carretera!! Com pot ser que una carretera així apareixi als mapes, és totalment intransitable!. La veritat, és que tot i ser una carretera tant infumable va ser molt divertida, poguer fer una mica d’enduro sempre motiva, sobretot si és pel matí que estàs fresc!. Potser la meva GS no és la moto més indicada per aquets terrenys però m’ho he passat teta!

Finalment arribem a l’autopista i a una àrea de servei propera parem per posar benzina i reposar. L’home, que ens seguia també posa benzina, i van a pagar ell i el Jurdan, i em ve el Jurdan dient: “le acabao de pagar la gasolina al pajaro este, 6€”.

Jo aquí ja em començo a crispar, però segons el que em diu el Jurdan no li dono gaire importància. Es veu que l’home portava un bitllet de 100€ i no li acceptaven, ja que a Bulgària no tenen Euro. No és excusa, ja ho se, per això dic que aquí em començo a crispar.

Seguim i fem uns altres 100km direcció Sofia, parem a descansar i quan tornem a reprendre la marxa el paio li diu al Jurdan que si volia fer un canvi de motos. Ell accepta i cada un va am la moto de l’altre; jo realment no entenc com pot tenir tant poc problema el Jurdan amb aquestes coses, com li deixes a un desconegut!

Fem uns 60km més i ja entrem a Sofía, on parem a dinar i intentar seguir comunicant-nos amb aquell home. Si us digues que era un puto pajaro, no us faríeu la idea. Al final vam entendre que ell era turc, vivia i treballava a Munich i que venia de Turquia (Ankara) de visitar la seva família. Tot això gestualment, ja que no sabia ni una paraula amb anglès, ni molt menys amb castellà. Impactant que un tio es foti un viatge així sense saber res d’anglès. El tio per dir, bo deia: OK, per dir dolent: no OK. Per exemple.. No ho he dit, l’home i per aixó dic l’home, tenia 58 anys! un crack!

Jo que sóc una mica especial em vaig acabar emprenyant amb ell per alguns comentaris i perquè veia que no pagava les coses, i que s’acoblava més del compte.

Entrem a una altre frontera! Ara tocava Sèrbia, jo paso primer, passaport i carta verda de la moto, tot perfecte. A diferència de les altres fronteres en aquesta només passem per tres controls; a la de la carta verda al Jurdan li foten mala cara per la seva, ja que no s’entenia gaire. A base d’insistir el tio de l’aduana el deixa passar, ja som dins!!! Un altre país al sac!

Finalment arribem a Nis, la ciutat on teníem marcat parar, de cop el paio “aleman-turc”, que encara ens seguia, posa els “warning” altre cop i ens para dient que les llums i el claxon no li funciona.., bé això és el que entenem segons la seva gesticulació.

Busquem un lloc on poder mirar-ho i entre el Jurdan i jo recordem que en tot el viatge d’avui que el teníem redere la llum la portava parada. I ara se’n dona compte! puto pajaro!!

L’home comença a cridar “ziuuuriuu, ziiiurriiuu!!”, al veure que no entenem que collons vol dir aquella paraula, treu les instruccions de la moto i ens ensenya la paraula que ens estava pronunciant però escrita al llibret d’instruccions amb aleman. Obviament ens quedem igual, no podem saber que vol dir “ziuriu”.

L’home segueix i desmunta mitja moto fins arribar als fusibles, i aquí ens diu altre cop “ziuuriiuu!!”, vale, ja sabem que amb alemàn “ziuriu” és fusible.. cagati.

Ell creu que la llum no va per culpa dels fusibles, i els canvia, però res de res la llum no funciona. Nosaltres no entenem com pot ser que vingui d’Ankara i que no hagi detectat aquest problema. Segur que si però al veure que nosaltres ja ens separàvem volia ajuda per arreglar-ho, segur.

Passa gairebé una hora quan el Jurdan veu que al manillar te un botó amb el botó de les llums que està parat, l’apreta i guala!! se hizo la luz! Ens mirem i ens ho diem tot: no pot ser!! puto pajaro de merda! No sabia que apretant aquell puto botó podia connectar o desconnectar les llums?? uff… no pot ser!

Per sort l’home decideix marxar, i fer via cap a Munich, tot i que ens fa una mica de pena ja que volia estar a casa en dos dies! Ja s’ho fará!

I aquí estem, passant d’un càmping lamentable a un hotel de 3 estrelles que està prou bé de preu a Nis.

Mostra un mapa més gran