Cap a les 8h del matí ja es comença a sentir soroll pel càmping, és l’alemany que és un cul inquiet. Toca desmuntar la paradeta, aquest cop és una putada pel fang, quina merda de càmping!
Ja som direcció els Alps! Després de tants dies i ja s’acosta el final, això si amb un gran final com són els Alps.
Amb l’alemany ens despedim a l’alçada de Rupa (Croàcia) on ell va direcció Ljubljana (Slovenia) i nosaltres direcció Udine (Itàlia), aquí és on comença l’aventura dels Alps.
La ruta va direcció Cividale del Frioli (Itàlia), pasant per Kobarid (Slovenia) i finalment Kranjska Gora on estem a un hotel.
Quina ruta la que puja pel parc natural de Triglavski! De cop ens trobem amb un riu on l’aigua és de color verd i sembla que surt un vapor, com si aquesta estigués calenta. Han sigut moltes curves on veiem aquest riu, i desde els micròfons anàvem discutint que podia ser aquell color i aquell vapor. A mi se m’ha acudit que podria ser que per aquella zona hi hagués pedra volcànica que calentes l’aigua. Ja ens informarem. Realment el contrast és brutal! Una carretera que va pujant i pujant, on cada cop fa més i més fred, molta humitat i aquell riu que va traient vapor, és impactant!
Cada cop es va complicant una mica més la carretera, i disminueix dràsticament el trànsit, un bon indicador de que no és una ruta de pas. L’estat de l’asfalt no és del tot dolent però hi ha tanta humitat que els pneumàtics no tenen gaire grip, i a sobre cada dos per tres hi ha curves de 180º amb un desnivell de 1,5 metres! Les pujàvem amb la 1a marxa!
Han sigut potser els 40km més lents que em fet mai.
Ja som als Alps!!