Quina puta calor!! Abans que sonés el despertador, cap a les 8:40h ja no es podia dormir a la tenda! puta gàbia de tigres!

Esmorzar de rigor al mateix bar del càmping i ja fem via cap a Roma, com cada dia em sortit bastant tard, cap a les 12. Tocava fer autopista per arribar a temps i poder visitar mínimament Roma.

Em arribat a la ciutat cap a les 14h; com era d’esperar vist com van els fitipaldis per l’autopista, al entrar a Roma em flipat, van a saco! Se’t foten per redere, al costat davant, et passen cotxes entre mig de cotxes, motos, el que vulguis! No tenen cap problema, de fet sembla que no respecten la seva vida i encara menys la dels altres, putos tarats!

Em arribat on està el Coliseo, i em buscat un pàrquing on deixar les motos i poder visitar la zona vestits de carrer, i no morir-nos de calor amb els tratges. El del pàrquing molt bon paio, ens ha dit que no ens preocupéssim per deixar-ho tot allà; ens em vestit i primer em nat a dinar. (la veritat és que els dos se’ns ha passat pel cap que potser avui seria l’últim dia que veuríem les motos…)

Visita de rigor al Coliseo, amb tots el turistes (nosaltres no ho érem, clar..), fotos, fotos, alguna foto, mirar nenes, etc.

Un parell d’hores més tard em tornat a buscar les motos i em volgut anar al Estadio Olimpico di Roma, on el Barça va guanyar la seva 3a champion. Em fet un parell de voltes pels voltants per buscar una zona on fer una bona foto i per fi a la entrada l’hem feta. Passava justament per allà una mossa, diríem que maca, bella, preciosa, pivonazo!!! i li he demanat siusplau i amb molt bones maneres que ens tires una foto; ho ha fet i li he dit un simple “gracie”.. primo,…

Un altre cop cap a les motos i direcció Brindisi, on demà toca agafar el ferry cap a Grècia, per la distància no podíem arribar-hi però ens havíem d’acostar el màxim possible per l’endemà no arribar molt apurats. La sortida de Roma un caos impressionant! No he vist caravanes tant heavys com aquesta; i com que els italians condueixen tant bé, es feia molt amè. Una carretera de tres carrils es podia convertir amb 5, cotxes entre mig de cotxes com si fossin motos, les motos per allà el mig també, l’arcén utilitzat per cotxes i motos a la vegada, una locura! Fins que no arribàvem al peatge que potser han sigut 45minuts infernals, allò no ha millorat.

Després ja tocava fer km per l’autostrada direcció Napoli, fins que em trobat el càmping on estem ara, que és de lo millor que em vist i veurem en el viatge, un càmping de 5 estrelles! Llàstima que no el podrem aprofitar gens.