Patra – Athina (221.6 Kms)
A les 8h del matà sona el despertador, ja que a les 9h en principi arribava el ferry a Grècia, i aquà és una hora més (GMT +2). Jo vaig dormir prou bé, però en Jurdan es va cagar amb el llit de sobre que feia molt soroll, un nenaza vaya.
Finalment arriba el ferry a Patra cap a les 10:30h, ens vestim amb la roba de moto tan fresqueta i a buscar les motos, resant que no estiguessin al terra, o encara pitjor pel mar!. El que havĂem vist el dia anterior quan vam aparcar les motos, era cert! les van lligar amb cordills de sabata! bueno, la meva ni això. Per sort no estaven al terra, uff!!
Muntem totes les maletes, i cap a Atenes! La primera impressió al baixar la rampa del ferry, era: on collons estem!! Veure els primers cartells escrits amb grec, impressiona, intentar entendre cap on anar si et posen el nom del poble amb les seves lletres, és impossible! Vam fer un parell de voltes per Patra i finalment vam trobar el cartell que indicava direcció Athina, ja ho tenim!
L’autopista al principi estava bĂ©, normal, paguem un peatge (1,90€). Aquest peatge, vaig fer una mica el primo com de costum. En posem les dos motos en paral·lel com sempre, i li dic amb anglès que pagava les dos, i la noia de la cabina em contesta amb grec, ni puta idea!, veig el preu a sota i dic: a coño! 1,90! Tal cual, al final fas un mix de llengĂĽes…
Al cap d’uns 100km parem a una benzinera, per menjar algo, després de les 20 birres que vaig demanar ahir a la nit, aquesta vegada li tocava al Jurdan demanar, el problema és que li podia tocar algú que no sapigués parlar ni amb anglès.. efectivament, el tio va allà i diu: do you speak english? i la tia: NO.mmm, vale.. cagada., y ahora que hago!
NomĂ©s dir, que va entrar amb la idea de demanar uns cafès, i va tornar amb dos hamburgueses i patates, cocacola i aigua..jajaja. L’ho millor, com va demanar l’aigua; clar va demanar l’hamburguesa perquè hi havia una foto i va dir: this, and cocacola; el problema era l’aigua, com collons demanar-la; la tĂ ctica va ser.. cocacola, no, fanta, no, i la tia diu, aaa, li ensenya una botella d’aigua i diu, si!! Jajaj. En plan per eliminaciĂł!! És tot un crack!
Continuem direcciĂł Atenes, i l’autopista ja canvia, era una puta carretera de dos carrils doble sentit amb lĂnia continua doble, els cotxes circulen per l’arcĂ©n i els que van rĂ pid van passan tota l’estona. Una mica com ItĂ lia però molt mĂ©s a sac, sin piedad! A ItĂ lia, si et posaves tonto i no tapaves el forat i fins i tot algun gest amb la mĂ , et respectaven i no et passaben, com a mĂnim esperaven rectes mĂ©s amples i amb mĂ©s visibilitat; aquĂ els i suda! putos tarats! Cada cop em d’anar amb mĂ©s cuidado!
Tornem a fer 100km i parem a una altre benzinera. Posem benzina i deixem les motos aparcades al costat, ens sentem a unes taules que hi havia al costat i apareix un noi que ens pregunta: are you spanish?. Un tio de puta mare, un noi grec que treballa per una revista de motos grega (filial de SoloMoto), es dedica a provar motos i escriure sobre elles, quina merda de curro…ja m’agradaria!!
Ens va començar a explicar rutes que ha fet i tambĂ© flipaba amb la ruta que estĂ vem fent, ens va dir amb el mapa davant llocs on passar per Grècia, recomanacions per la ruta, carreteres que ens trobarĂem, molt bĂ© el tio la veritat. Fins i tot ens va donar el seu mòbil perquè el truquĂ©ssim si no trobĂ vem lloc on dormir a Atenes. Ă’bviament no el vam trucar que era apalancarse molt, i no volĂem abusar. El tio ens va fer foto amb la seva cĂ mera, no ens ho va dir però seria molt guapo veure’ns a la revista on treballa! ja ho buscarem, ja!
Finalment arribem a Atenes. Quin puto caos!! Els carrers sĂłn de doble sentit casi tots, per molt que hi vegis una senyal de prohibit, la gent i passa.. increĂŻble. Totes les motos sense casc; fins i tot per l’autopista, dins la ciutat una Yamaha R6 sense matricula i ell sense casco.. tenia presa per treure-la del concessionari, jeje.
La gent creuant carrers caminant, sense mirar, els cotxes set posen a sobre, un caos. Nosaltres intentant buscar el centre de la ciutat i hotels amb zona tranquila i allò era un caos!
Decidim seguir les indicacions, cap a l’Acropolis i veiem a un carrer tranquil un hotel. Tenia pinta de ser molt car, però entro a preguntar. HabitaciĂł doble, 140€ per nit. Jo que sĂłc un sibarita, dic pues venga, fotali! AixĂ tambĂ© descansem tu.
Deixem totes les coses i a visitar una miqueta; pugem cap a l’Acaropolis, sense entrar-hi i desprĂ©s a sopar.
Just acabem, i ens posem a buscar la zona de festa quan es posa a diluviar! ja tĂ© collons! Finalment trobem un carrer amb 3 bars amb gent i un altre mĂ©s gran bastant buit. Vam fer un “correbirres”, vam entrar als 3 bars, fent un parell de birres a cada un. No va estar malament, però un diumenge poca cosa, l’últim bar no tancava perquè estĂ vem el Jurdan i jo fent caixa, cap a les 3 ja fèiem via cap a l’hotel, que no hi havia gaire cosa a fer.
A dormir!









LluĂs,
es molt interessant la manera com aneu evidenciant els canvis. El primer l’una llengua que utilitza un altre alfabet. Barrera comunicacional de nasos. Entendres per signes i senyalant coses, es tal com ho fan els analfabets. Es una bona experiència viura-la.
No imaginava aquests comportaments socials caracterĂstics de csda paĂs pel que fa a la forma de conduir. Si viatjar per ItĂ lia ja es arriscat, per Grècia no m’ho puc ni imaginar. Debia ser esgotador anar sempre amb els cinc sentits i a sobre tancant la porta per que no et passin, sempre com el Pedrosa. Quin pal, i sempre acollonit de no controlar…
Pel que veig el tema de les birres comença ja en un crescendo perillos…
Com es diu el col·lega grec, aquest motard professional? Quina moto portava?
Si ens hem de guiar per les aparences diria que te una pinta freeky, no?