Avui, ens em llevat a les 8:30h i em començat a muntar les maletes, posar-ho a les motos, comprar al super el menjar i treure diners. A les 12h del migdia ja sortíem de Barnola, més tard de lo previst.

Em arribat fins la frontera de Catalunya amb França per la AP7, la idea era no pagar més peatges. Un cop dins de “ZapatoLandia”, em pagat un altre peatge però només de 0,40centims, per tant no ens ha fet molt mal..jeje

Em parat a fer un “cafeole” a Narbone, o com diria el Jurdan a “Nabo”, no em estat gaire estona però ens ha donat temps de veure un killarraquens gavacho, amb una moto tuning, i el xaval màxim tindria 15 anys; de cop uns gendarmes l’han parat i a fer les receptes, aquí van en serio…

Tornem a posar-nos en marxa i aquest cop em parat a una benzinera a un poble que es deia Canet, el GPS ja s’estava quedant sense bateria i em decidit parar-lo. A la benzinera mirant el mapa i intentant esbrinar per on passar de cop apareix un amic, un gendarme amb moto i ens em acostat a ell per preguntar-li com anar a Arles sense passar per autopista. Al acostar-nos a ell, el Jurdan el primer que li pregunta: do you speak english or spanish? El pavo a spanish ha sudat completament i ha contestat amb un anglès del meu nivell, però que s’entenia.. Ens ha fet unes indicacions bastant lamentables, ja que ens diu: sí, segiu per aquesta carretera i d’aquí bastant us trobareu un poble que es diu Gignac, continueu i neu directes a Montpellier.. per això ja ho miràvem nosaltres, però bueno, sempre va bé parlar amb la policia, jeje

Agafem les motos, i al cap de 1km!, ens trobem el poble que ens deia, Gignac.. aparti d’aquí em vist el nivell del gendarme en quan a explicacions, o ens volia timar o no tenia ni puta idea!

Em seguit fent via, fins que finalment em arribat a la indicació on havia d’estar el primer càmping, es deia: Camping Domaine du Crin Blanc. La puta indicació simplement era un cartell publicitari del càmping, i em estat fent voltes com a primos durant una bona estona. Al final l’hem trobat, arribàvem al càmping a les 20h, i recepció ja estava tancada, l’horari d’admissió era màxim fins les 18h. Al cap d’una estona apareix un gavacho que portava el càmping i ens pregunta que fèiem allà… ja comença malament el gavacho! Ens diu que “fermer”, tancat i que no ens pot deixar entrar, mamon!!.

Ja només ens queda l’opció hotel, i llavors decidim arribar fins a Arles, entrar a la ciutat i buscar-ne un de barato. Em trobat un hotel aquí a Arles, un Etap, que per 48,60€ teníem una habitació “doble”. Em deixat les maletes, i cap a les 9 em anat al restaurant d’aquí al costat, els molt cabrons ja ens han tornat a fer escoltar la meravellosa paraula: fermeeeeeer!!! cagate, no podem sopar!!?? al igual!. Abans d’arribar a l’hotel em vist una furgoneta aparcada, i dins feien pizza, i tate, com que al restaurant no ens i volien, em agafat la GS, i a buscar la pizza. Els millors gavachos que em conegut fins el moment, el payo que feia les pizzes ens ha escoltat parlar en castellà i em tingut sort perquè apart de ser simpàtic sabia castellà i ens podíem comunicar. La pizza familiar, i 4 cerveses 15€, força bé!! Ens l’hem emportat i ens l’hem fotut fora del hotel m’entres els mosquits ens acribillaben..

I aquí estem, al llit mirant el Barça-Sporting, i jo escrivint el blog.. amb molt poca gràcia, perquè estic petao!!

Esmorzar amb cola-cao, unes quantes galetes i a desmuntar-ho tot, i muntar-ho a les motos. Cap a les 9:30h sortim de camí a Mònaco, i intentem fer el circuit ja que el Jurdan se’l coneix com a bon viciat de la Play que és. Seguint el circuit ens em fotut per un carrer que de cop no ens han deixat passar, perquè no podien entrar-hi les motos!

Des de quan un carrer està prohibida l’entrada a tot vehicle que no sigui cotxes?? I és molt probable que si intentaves entrar amb un cotxe inferior a un Ferrari tampoc et deixessin!

Al vídeo es pot veure el tràfic que hi havia per als carrers de Mònaco, sobretot em notat molta pobresa.. quina pena que ens han fet. Perquè no hem trobat l’oficina d’Unicef, que si no fèiem una donació!

Un cop fet unes tandes per el circuit, ja em fet direcció Gènova, Itàlia; per cert la frontera cap mena de control, ni un policia. Em nat tirant i tirant, i les panxes ja es començaven a queixar, fins que finalment em parat a una pizzeria, como no! Abans per això em parat a una altre que estava tancada.. ja era moment de deliri.

Amb les panxes ja plenes, em seguit fent via, i al cap de 30 minuts venia la soneta, mooolta soneta; tanta que a la primera benzinera que em vist els dos ens i em fotut, però no per fer benzina sinó per fer un cafè!.

Aquí ens em trobat a dos homes ja grandets, que ens han preguntat de on érem; els hi ha fet gràcia que fóssim motoristes. Ens parlaven de les motos que tenien, que el cap de setmana que ve hi ha el gran premi de San Marino, etc. molt bona gent la veritat. Res a veure amb els “zapatones”.

Seguim tirant i sortim de l’autopista fins a arribar a Tortona, allà tota l’estona per carreteres comarcals, que passaven pels pobles, al cap d’uns 100km em parat a posar benzina. A aquella benzinera, els mateixos que ens posaven la benzina, molt simpàtics ens han donat una botella d’aigua de litro gratis.. potser dit així no sembla molt però comparat amb els putos “zapatones”, ens han semblat glòria! Quina diferència!.

Quan sortíem d’aquella benzinera, ja em vist que era tard, gairebé les 18h, i encara ens faltava molt. Tant que em nat a buscar l’autopista per fer via fins a Mòdena. La primera entrada que em vist direcció Bologna, cap allà! Uns 100km de nit, per una recta interminable, nosaltres anàvem a 130km/h, i els italians tarats ens passaven mínim a 160km/h.. aquí estan bojos!! Ja era el moment que els “kakas”, començaven a queixar-se de forma molt exagerada; et posessis com et posessis a la moto, el “kakas” cridava! quin puto maaaaall!!! aaaannaaaaaalllll!!!

Per fi veiem la sortida de Mòdena Nord, i sortim de l’autopista, aquesta ens costa 4€, i només sortir el Jurdan veu el càmping! la veritat que no sabem si és el que havíem marcat, però estem tant petaos que cap a dins!.

Al parar al càmping, el puto kakas, un altre cop.. quin puto maaaalllanaaaaalll!!! dios!! insoportaaable! aaagggghhh!!

Sopar, muntar tenda, escriure el puto blog que és una tortura, cagar, i dormir!!!

bona niiit!

Esmorzar de rigor al mateix bar del càmping i ja fem via cap a Roma, com cada dia em sortit bastant tard, cap a les 12. Tocava fer autopista per arribar a temps i poder visitar mínimament Roma.

Em arribat a la ciutat cap a les 14h; com era d’esperar vist com van els fitipaldis per l’autopista, al entrar a Roma em flipat, van a saco! Se’t foten per redere, al costat davant, et passen cotxes entre mig de cotxes, motos, el que vulguis! No tenen cap problema, de fet sembla que no respecten la seva vida i encara menys la dels altres, putos tarats!

Em arribat on està el Coliseo, i em buscat un pàrquing on deixar les motos i poder visitar la zona vestits de carrer, i no morir-nos de calor amb els tratges. El del pàrquing molt bon paio, ens ha dit que no ens preocupéssim per deixar-ho tot allà; ens em vestit i primer em nat a dinar. (la veritat és que els dos se’ns ha passat pel cap que potser avui seria l’últim dia que veuríem les motos…)

Visita de rigor al Coliseo, amb tots el turistes (nosaltres no ho érem, clar..), fotos, fotos, alguna foto, mirar nenes, etc.

Un parell d’hores més tard em tornat a buscar les motos i em volgut anar al Estadio Olimpico di Roma, on el Barça va guanyar la seva 3a champion. Em fet un parell de voltes pels voltants per buscar una zona on fer una bona foto i per fi a la entrada l’hem feta. Passava justament per allà una mossa, diríem que maca, bella, preciosa, pivonazo!!! i li he demanat siusplau i amb molt bones maneres que ens tires una foto; ho ha fet i li he dit un simple “gracie”.. primo,…

Un altre cop cap a les motos i direcció Brindisi, on demà toca agafar el ferry cap a Grècia, per la distància no podíem arribar-hi però ens havíem d’acostar el màxim possible per l’endemà no arribar molt apurats. La sortida de Roma un caos impressionant! No he vist caravanes tant heavys com aquesta; i com que els italians condueixen tant bé, es feia molt amè. Una carretera de tres carrils es podia convertir amb 5, cotxes entre mig de cotxes com si fossin motos, les motos per allà el mig també, l’arcén utilitzat per cotxes i motos a la vegada, una locura! Fins que no arribàvem al peatge que potser han sigut 45minuts infernals, allò no ha millorat.

Després ja tocava fer km per l’autostrada direcció Napoli, fins que em trobat el càmping on estem ara, que és de lo millor que em vist i veurem en el viatge, un càmping de 5 estrelles! Llàstima que no el podrem aprofitar gens.

Finalment arriba el ferry a Patra cap a les 10:30h, ens vestim amb la roba de moto tan fresqueta i a buscar les motos, resant que no estiguessin al terra, o encara pitjor pel mar!. El que havíem vist el dia anterior quan vam aparcar les motos, era cert! les van lligar amb cordills de sabata! bueno, la meva ni això. Per sort no estaven al terra, uff!!

Muntem totes les maletes, i cap a Atenes! La primera impressió al baixar la rampa del ferry, era: on collons estem!! Veure els primers cartells escrits amb grec, impressiona, intentar entendre cap on anar si et posen el nom del poble amb les seves lletres, és impossible! Vam fer un parell de voltes per Patra i finalment vam trobar el cartell que indicava direcció Athina, ja ho tenim!

L’autopista al principi estava bé, normal, paguem un peatge (1,90€). Aquest peatge, vaig fer una mica el primo com de costum. En posem les dos motos en paral·lel com sempre, i li dic amb anglès que pagava les dos, i la noia de la cabina em contesta amb grec, ni puta idea!, veig el preu a sota i dic: a coño! 1,90! Tal cual, al final fas un mix de llengües…

Al cap d’uns 100km parem a una benzinera, per menjar algo, després de les 20 birres que vaig demanar ahir a la nit, aquesta vegada li tocava al Jurdan demanar, el problema és que li podia tocar algú que no sapigués parlar ni amb anglès.. efectivament, el tio va allà i diu: do you speak english? i la tia: NO.mmm, vale.. cagada., y ahora que hago!

Només dir, que va entrar amb la idea de demanar uns cafès, i va tornar amb dos hamburgueses i patates, cocacola i aigua..jajaja. L’ho millor, com va demanar l’aigua; clar va demanar l’hamburguesa perquè hi havia una foto i va dir: this, and cocacola; el problema era l’aigua, com collons demanar-la; la tàctica va ser.. cocacola, no, fanta, no, i la tia diu, aaa, li ensenya una botella d’aigua i diu, si!! Jajaj. En plan per eliminació!! És tot un crack!

Continuem direcció Atenes, i l’autopista ja canvia, era una puta carretera de dos carrils doble sentit amb línia continua doble, els cotxes circulen per l’arcén i els que van ràpid van passan tota l’estona. Una mica com Itàlia però molt més a sac, sin piedad! A Itàlia, si et posaves tonto i no tapaves el forat i fins i tot algun gest amb la mà, et respectaven i no et passaben, com a mínim esperaven rectes més amples i amb més visibilitat; aquí els i suda! putos tarats! Cada cop em d’anar amb més cuidado!

Tornem a fer 100km i parem a una altre benzinera. Posem benzina i deixem les motos aparcades al costat, ens sentem a unes taules que hi havia al costat i apareix un noi que ens pregunta: are you spanish?. Un tio de puta mare, un noi grec que treballa per una revista de motos grega (filial de SoloMoto), es dedica a provar motos i escriure sobre elles, quina merda de curro…ja m’agradaria!!

Ens va començar a explicar rutes que ha fet i també flipaba amb la ruta que estàvem fent, ens va dir amb el mapa davant llocs on passar per Grècia, recomanacions per la ruta, carreteres que ens trobaríem, molt bé el tio la veritat. Fins i tot ens va donar el seu mòbil perquè el truquéssim si no trobàvem lloc on dormir a Atenes. Òbviament no el vam trucar que era apalancarse molt, i no volíem abusar. El tio ens va fer foto amb la seva càmera, no ens ho va dir però seria molt guapo veure’ns a la revista on treballa! ja ho buscarem, ja!

Finalment arribem a Atenes. Quin puto caos!! Els carrers són de doble sentit casi tots, per molt que hi vegis una senyal de prohibit, la gent i passa.. increïble. Totes les motos sense casc; fins i tot per l’autopista, dins la ciutat una Yamaha R6 sense matricula i ell sense casco.. tenia presa per treure-la del concessionari, jeje.

La gent creuant carrers caminant, sense mirar, els cotxes set posen a sobre, un caos. Nosaltres intentant buscar el centre de la ciutat i hotels amb zona tranquila i allò era un caos!

Decidim seguir les indicacions, cap a l’Acropolis i veiem a un carrer tranquil un hotel. Tenia pinta de ser molt car, però entro a preguntar. Habitació doble, 140€ per nit. Jo que sóc un sibarita, dic pues venga, fotali! Així també descansem tu.

Deixem totes les coses i a visitar una miqueta; pugem cap a l’Acaropolis, sense entrar-hi i després a sopar.

Just acabem, i ens posem a buscar la zona de festa quan es posa a diluviar! ja té collons! Finalment trobem un carrer amb 3 bars amb gent i un altre més gran bastant buit. Vam fer un “correbirres”, vam entrar als 3 bars, fent un parell de birres a cada un. No va estar malament, però un diumenge poca cosa, l’últim bar no tancava perquè estàvem el Jurdan i jo fent caixa, cap a les 3 ja fèiem via cap a l’hotel, que no hi havia gaire cosa a fer.

A dormir!

La ruta d’avui ha sigut molt avorrida en comparació la d’ahir, ja que ha sigut tot autopista. Quilòmetres i quilòmetres d’autopista monòtona, i amb poques vistes, passant per Thessaloniki, i altres ciutats, finalment arribant a Kavala i em parat per dinar a les 16h. Em tirat com si anéssim amb cotxe, sense parar! Per això em arribat tant d’hora!

Em trobat el càmping, muntat la tenda i un bany a la platgeta que tenen aquí. Un dia bastant tranquil·let. El problema ha vingut després.

Ahir, la Naiara quan va truca al Jurdan, el va avisar que a Turquia hi havia inundacions, però no ens ho volíem creure. Però avui, ja ens han arribat més avisos, com per exemple el missatge del Carlus que també ho corroborava o després mon pare que ho ha mirat a la BBC, la Ama del Jurdan, etc.. que fotem! Quina poor!

Ara mateix estem amb el dilema de continuar i provar avera com està realment el tema, acostar-nos a la frontera i avera que ens diuen; tot i que pel que em llegit a la premsa encara s’esperen diluvis fins divendres, tampoc volem trobar-nos amb el percal dins a Turquia.

Segurament que demà farem els 200km que falten per arribar a la frontera i un cop allà decidir.. quina putada!! No pot ser que amb el viatge que estem foten, ens perdem Istanbul!