No tenim la traducció amb català, només està disponible amb Castellano.

Que bé s’ha dormit avui!! A les 11 ens han despertat les pregàries de la mesquita que hi ha davant de l’hotel. Cada hora sona!! Realment és impactant.

Fem una mica el vago amb la tele posada i no podem resistir fer una foto al presentador del telenotícies:

De visita per la ciutat; només tenim un dia i em fet només la part del Grand Bazar, i per arribar-hi em agafat el tramvia que val 1,50TL, ja prou de motos!

(more…)

No tenim la traducció amb català, només està disponible amb Castellano.

Bon dia.. realment ha sigut una nit intranquil·la; cada soroll em desvetllava, era massa estrany aquell càmping! Són les 9 del matí, i ja tenim gairebé apunt totes les maletes, cap a les 10h ja som a la carretera, això és un rècord!

Després d’un parell de corbes i rectes, veig pel retrovisor una moto, i el tio que la porta amb un peto groc (el tipic d’emergències), el Jurdan que anava davant meu, adelanta un cotxe i jo el segueixo, veiem que la moto que portem redere fa el mateix. Fins aquí tot correcte. Ens comença a estranyar quan veiem que nosaltres anem avançant tant cotxes com camions, autocars, i ell va redere, però mai ens passa, ens segueix.

Al cap d’una bona estona, el GPS ens fa girar cap a la dreta i per tant deixem la carretera principal, llavors la moto que portàvem redera posa els “warnings” i es posa a l’alçada del Jurdan i li diu, literalment: “Munich?!, Munich!!”.

Com?? El Jurdan, flipant li diu: no, we go to Sofia. I el tio diu: a OK. Realment va intentar dir algo més, però per dir-ho finament, tenia molt poca capacitat de comunicació, no enteníem res del que deia!

Bé, fem cas al GPS, i ens porta per una carretera que finalment ens ha de comunicar amb l’autopista cap a Sofía, la capital de Bulgària. Quina carretera!! Per que us feu una idea, forats, grava, fang, foradots, baches, increible!! quina puta merda de carretera!! Com pot ser que una carretera així apareixi als mapes, és totalment intransitable!. La veritat, és que tot i ser una carretera tant infumable va ser molt divertida, poguer fer una mica d’enduro sempre motiva, sobretot si és pel matí que estàs fresc!. Potser la meva GS no és la moto més indicada per aquets terrenys però m’ho he passat teta!

Finalment arribem a l’autopista i a una àrea de servei propera parem per posar benzina i reposar. L’home, que ens seguia també posa benzina, i van a pagar ell i el Jurdan, i em ve el Jurdan dient: “le acabao de pagar la gasolina al pajaro este, 6€”.

Jo aquí ja em començo a crispar, però segons el que em diu el Jurdan no li dono gaire importància. Es veu que l’home portava un bitllet de 100€ i no li acceptaven, ja que a Bulgària no tenen Euro. No és excusa, ja ho se, per això dic que aquí em començo a crispar.

Seguim i fem uns altres 100km direcció Sofia, parem a descansar i quan tornem a reprendre la marxa el paio li diu al Jurdan que si volia fer un canvi de motos. Ell accepta i cada un va am la moto de l’altre; jo realment no entenc com pot tenir tant poc problema el Jurdan amb aquestes coses, com li deixes a un desconegut!

(more…)

No tenim la traducció amb català, només està disponible amb Castellano.

Sona el despertador, cap a les 8h del matí, però abans sentim com piquen a la porta les dones que porten l’hostal. Com que ja havíem pagat el dia anterior tot i fins i tot l’esmorzar, doncs toca aprofitar-ho. Ens foten un esmorzar que era truita de formatge amb una mena de pernil i mantega… no feia molt bona pinta la veritat, però cap a dins!!

Ja ens posem en marxa molt d’hora! Potser el dia rècord! Al cap de 3km ens trobem la frontera de Sèrbia amb Montenegro; el control per sortir de Sèrbia és bastant cutre, estan els policies a la mateixa carretera parant el tràfic i demanant els passaports.

Continuem i ens trobem el control per entrar a Montenegro; aquets ja tenen caseta, però res de l’altre món, algo bastant cutre també. La veritat és que teníem una mica de dubte amb Montenegro ja que els nostres amics del gobern d’Ejjpaña em sona que no reconeixien a Montenegro com a país. Res, cap problema, en aquets països quan veuen que tens passaport europeu no et posen problema.

Ja som dins de Montenegro! Òbviament és igual en quan a vistes que Sèrbia ja que estàvem passant per les mateixes muntanyes, però els poblats i les zones canviaven, es veia potser una mica més pobre però es veia també que estaven en ple progrés.

Seguim la carretera que travessa tot el país, i de fet la principal, molt guapa!! El problema potser que al ser la principal hi ha molt tràfic, molts camions, però el paisatge és collonut!

Els quilòmetres es fan molt més llargs, hi ha molta curva molts sots, cotxes camions, etc, i Dubrovnik cada cop ens sembla que està més lluny. De mica en mica la geografia del país va canviant ja que baixem de les muntanyes direcció la costa, la calor apreta i la gent també, aquí ja es veu més pasta.

La costa de Montenegro és molt maca! La seguim direcció nord cap a Croàcia, molta molta curva! Tanta, que hi ha una part on la muntanya es separa hi ha mar i tens dos opcions o bordejar-ho tot que són 30km o agafar un ferry que val 1,50€.

Arribem al puto ferry i no teníem ni un euro, de fet no em pogut ni dinar a Montenegro ja que a cap lloc acceptaven Visa; òbviament al ferry tampoc. L’opció és bordejar tota la muntanya i arribar a l’altre zona. Com deia abans 30km però molt llargs, una carretera de doble sentit més estreta que un cotxe, això si molt maca, tot el rato a línia de mar, 1h per arribar a l’altre banda.

(more…)

Com sempre despertar-se a un càmping és molt xungo, quina calor! i una mica de resaquilla la veritat jeje.

Avui toca visitar la ciutat, i venga fotali! Hi ha un bus que ens porta al centre, però som mes xulos que ningú i decidim anar-hi a peu, quin pateo!

(more…)

No tenim la traducció amb català, només està disponible amb Castellano.

Cap a les 8h del matí ja es comença a sentir soroll pel càmping, és l’alemany que és un cul inquiet. Toca desmuntar la paradeta, aquest cop és una putada pel fang, quina merda de càmping!

Ja som direcció els Alps! Després de tants dies i ja s’acosta el final, això si amb un gran final com són els Alps.

Amb l’alemany ens despedim a l’alçada de Rupa (Croàcia) on ell va direcció Ljubljana (Slovenia) i nosaltres direcció Udine (Itàlia), aquí és on comença l’aventura dels Alps.

La ruta va direcció Cividale del Frioli (Itàlia), pasant per Kobarid (Slovenia) i finalment Kranjska Gora on estem a un hotel.

(more…)

No tenim la traducció amb català, només està disponible amb Castellano.