Patra – Athina (221.6 Kms)

A les 8h del matí sona el despertador, ja que a les 9h en principi arribava el ferry a Grècia, i aquí és una hora més (GMT +2). Jo vaig dormir prou bé, però en Jurdan es va cagar amb el llit de sobre que feia molt soroll, un nenaza vaya.

Finalment arriba el ferry a Patra cap a les 10:30h, ens vestim amb la roba de moto tan fresqueta i a buscar les motos, resant que no estiguessin al terra, o encara pitjor pel mar!. El que havíem vist el dia anterior quan vam aparcar les motos, era cert! les van lligar amb cordills de sabata! bueno, la meva ni això. Per sort no estaven al terra, uff!!

Muntem totes les maletes, i cap a Atenes! La primera impressió al baixar la rampa del ferry, era: on collons estem!! Veure els primers cartells escrits amb grec, impressiona, intentar entendre cap on anar si et posen el nom del poble amb les seves lletres, és impossible! Vam fer un parell de voltes per Patra i finalment vam trobar el cartell que indicava direcció Athina, ja ho tenim!

L’autopista al principi estava bé, normal, paguem un peatge (1,90€). Aquest peatge, vaig fer una mica el primo com de costum. En posem les dos motos en paral·lel com sempre, i li dic amb anglès que pagava les dos, i la noia de la cabina em contesta amb grec, ni puta idea!, veig el preu a sota i dic: a coño! 1,90! Tal cual, al final fas un mix de llengües…

Al cap d’uns 100km parem a una benzinera, per menjar algo, després de les 20 birres que vaig demanar ahir a la nit, aquesta vegada li tocava al Jurdan demanar, el problema és que li podia tocar algú que no sapigués parlar ni amb anglès.. efectivament, el tio va allà i diu: do you speak english? i la tia: NO.mmm, vale.. cagada., y ahora que hago!

Només dir, que va entrar amb la idea de demanar uns cafès, i va tornar amb dos hamburgueses i patates, cocacola i aigua..jajaja. L’ho millor, com va demanar l’aigua; clar va demanar l’hamburguesa perquè hi havia una foto i va dir: this, and cocacola; el problema era l’aigua, com collons demanar-la; la tàctica va ser.. cocacola, no, fanta, no, i la tia diu, aaa, li ensenya una botella d’aigua i diu, si!! Jajaj. En plan per eliminació!! És tot un crack!

Continuem direcció Atenes, i l’autopista ja canvia, era una puta carretera de dos carrils doble sentit amb línia continua doble, els cotxes circulen per l’arcén i els que van ràpid van passan tota l’estona. Una mica com Itàlia però molt més a sac, sin piedad! A Itàlia, si et posaves tonto i no tapaves el forat i fins i tot algun gest amb la mà, et respectaven i no et passaben, com a mínim esperaven rectes més amples i amb més visibilitat; aquí els i suda! putos tarats! Cada cop em d’anar amb més cuidado!

Tornem a fer 100km i parem a una altre benzinera. Posem benzina i deixem les motos aparcades al costat, ens sentem a unes taules que hi havia al costat i apareix un noi que ens pregunta: are you spanish?. Un tio de puta mare, un noi grec que treballa per una revista de motos grega (filial de SoloMoto), es dedica a provar motos i escriure sobre elles, quina merda de curro…ja m’agradaria!!

Ens va començar a explicar rutes que ha fet i també flipaba amb la ruta que estàvem fent, ens va dir amb el mapa davant llocs on passar per Grècia, recomanacions per la ruta, carreteres que ens trobaríem, molt bé el tio la veritat. Fins i tot ens va donar el seu mòbil perquè el truquéssim si no trobàvem lloc on dormir a Atenes. Òbviament no el vam trucar que era apalancarse molt, i no volíem abusar. El tio ens va fer foto amb la seva càmera, no ens ho va dir però seria molt guapo veure’ns a la revista on treballa! ja ho buscarem, ja!

Amb el grec

Continue reading

Psico – Kavala (395 Kms)

Ens llevem pensant amb Istanbul! A les 8:30h sona el despertador com ja és de costum, esmorzem i desmuntem el xiringuito.

La ruta d’avui ha sigut molt avorrida en comparació la d’ahir, ja que ha sigut tot autopista. Quilòmetres i quilòmetres d’autopista monòtona, i amb poques vistes, passant per Thessaloniki, i altres ciutats, finalment arribant a Kavala i em parat per dinar a les 16h. Em tirat com si anéssim amb cotxe, sense parar! Per això em arribat tant d’hora!

Em trobat el càmping, muntat la tenda i un bany a la platgeta que tenen aquí. Un dia bastant tranquil·let. El problema ha vingut després.

Ahir, la Naiara quan va truca al Jurdan, el va avisar que a Turquia hi havia inundacions, però no ens ho volíem creure. Però avui, ja ens han arribat més avisos, com per exemple el missatge del Carlus que també ho corroborava o després mon pare que ho ha mirat a la BBC, la Ama del Jurdan, etc.. que fotem! Quina poor!

Ara mateix estem amb el dilema de continuar i provar avera com està realment el tema, acostar-nos a la frontera i avera que ens diuen; tot i que pel que em llegit a la premsa encara s’esperen diluvis fins divendres, tampoc volem trobar-nos amb el percal dins a Turquia.

Segurament que demà farem els 200km que falten per arribar a la frontera i un cop allà decidir.. quina putada!! No pot ser que amb el viatge que estem foten, ens perdem Istanbul!


Mostra un mapa més gran

Istanbul (día de descans)

Que bé s’ha dormit avui!! A les 11 ens han despertat les pregàries de la mesquita que hi ha davant de l’hotel. Cada hora sona!! Realment és impactant.

Fem una mica el vago amb la tele posada i no podem resistir fer una foto al presentador del telenotícies:

presentador Turk

De visita per la ciutat; només tenim un dia i em fet només la part del Grand Bazar, i per arribar-hi em agafat el tramvia que val 1,50TL, ja prou de motos!

Grand Bazar 1
Continue reading

Biser – Nis (434 Kms)

Bon dia.. realment ha sigut una nit intranquil·la; cada soroll em desvetllava, era massa estrany aquell càmping! Són les 9 del matí, i ja tenim gairebé apunt totes les maletes, cap a les 10h ja som a la carretera, això és un rècord!

Després d’un parell de corbes i rectes, veig pel retrovisor una moto, i el tio que la porta amb un peto groc (el tipic d’emergències), el Jurdan que anava davant meu, adelanta un cotxe i jo el segueixo, veiem que la moto que portem redere fa el mateix. Fins aquí tot correcte. Ens comença a estranyar quan veiem que nosaltres anem avançant tant cotxes com camions, autocars, i ell va redere, però mai ens passa, ens segueix.

Al cap d’una bona estona, el GPS ens fa girar cap a la dreta i per tant deixem la carretera principal, llavors la moto que portàvem redera posa els “warnings” i es posa a l’alçada del Jurdan i li diu, literalment: “Munich?!, Munich!!”.

Com?? El Jurdan, flipant li diu: no, we go to Sofia. I el tio diu: a OK. Realment va intentar dir algo més, però per dir-ho finament, tenia molt poca capacitat de comunicació, no enteníem res del que deia!

Bé, fem cas al GPS, i ens porta per una carretera que finalment ens ha de comunicar amb l’autopista cap a Sofía, la capital de Bulgària. Quina carretera!! Per que us feu una idea, forats, grava, fang, foradots, baches, increible!! quina puta merda de carretera!! Com pot ser que una carretera així apareixi als mapes, és totalment intransitable!. La veritat, és que tot i ser una carretera tant infumable va ser molt divertida, poguer fer una mica d’enduro sempre motiva, sobretot si és pel matí que estàs fresc!. Potser la meva GS no és la moto més indicada per aquets terrenys però m’ho he passat teta!

Finalment arribem a l’autopista i a una àrea de servei propera parem per posar benzina i reposar. L’home, que ens seguia també posa benzina, i van a pagar ell i el Jurdan, i em ve el Jurdan dient: “le acabao de pagar la gasolina al pajaro este, 6€”.

Jo aquí ja em començo a crispar, però segons el que em diu el Jurdan no li dono gaire importància. Es veu que l’home portava un bitllet de 100€ i no li acceptaven, ja que a Bulgària no tenen Euro. No és excusa, ja ho se, per això dic que aquí em començo a crispar.

Seguim i fem uns altres 100km direcció Sofia, parem a descansar i quan tornem a reprendre la marxa el paio li diu al Jurdan que si volia fer un canvi de motos. Ell accepta i cada un va am la moto de l’altre; jo realment no entenc com pot tenir tant poc problema el Jurdan amb aquestes coses, com li deixes a un desconegut!

Continue reading